El primer que recordo del somni es que estava al carrer fent temps per tornar a casa (feia campana), la ciutat es veia més moderna i més transitada que a la vida real. Jo ja em disposava a tornar quan de sobte em creuava amb la meva mare, ella al principi no em veia però després em girava i veia que caminava cap a la meva direcció, jo dissimulava i li deia alguna excusa barata. Crec recordar que en el temps en el que feia campana i la meva mare encara no havia arribat havia portat gent a casa, però com que ella havia arribat abans d'hora no m'havia donat temps de tornar a casa (havia sortit un moment) i recollir-ho tot. A partir d'aquí no recordo gaire que passava, però bàsicament estava intentant encobrir que havia fet una festa/trobada a casa, però la meva mare ja no hi era al somni, en comptes de ser la meva mare qui estava intentant saber perque estava la casa bruta ara eren uns homes, bueno es igual lo important es el concepte de que estava intentant encobrir que havia vingut gent a casa. Per exemple, hi havien motlles a la taula del balcó i jo deia que eren del pis de dalt que havien caigut perque allà era on si estaven fent una trobada (que de fet, crec que també n'havien fet una, però no estic segur no recordo gaire). Després no m'enrecordo molt que passa, crec que ja era un altre somni però amb la mateixa vibe: estava en una festa/trobada d'un veí, era una trobada de la comunitat de veïns, dins de casa seva, era un home ja jubilat i bastant ric (també bastant baixet), era un home d'aquests moderns i excèntrics, una mica plasta i intens, divorciat o víudu, d'aquests que tenen la casa decorada bastant moderna i artística, crec recordar que hi predominava el vermell i hi havia molta llum natural al menjador, que era bastant llarg. Crec recordar que desde el principi ja havia una mica de tensió entre els dos, però jo estava molt animat i m'ho estava passant molt bé. Recordo en un moment on per alguna raó tots estàvem al voltant de una tele petita mirant el que semblava The Office, estàvem asseguts bastant apretats mentre menjàvem del nostre plat, jo era el que millor s'ho estava passant (m'agrada molt The Office). El següent que recordo es que ja estàvem recollint la taula, que era molt llarga i ben parada, i unes nenes petites (que eren familia propera de l'home) trencaven uns gots de xupito, jo estava just al costat i com que l'home ja estava una mica tens amb mi em donava la culpa, començavem a discutir una mica i jo anava a agafar una copa de vi buida enorme (un metre o més) (per recollir-la, no per rés més), però només al tocar-la es trencava el tallo, nose si era molt fràgil o algú ja l'havia trencat prèviament i l'havia deixat pel següent, però el cas es que ell va explotar i ens vem acabar insultant; no recordo que li vaig dir però ell em va dir que jo no semblava humà, que era molt extrany (no recordo si m'ho va dir ell realment o al final no em va insultar i es que jo li vaig dir de forma retòrica el que em diria; jo: que em diràs!? què sóc molt extrany?! què no semblo humà?! Doncs ja ho sé i n'estic content i orgullós de com sóc!), però jo li vaig dir que ja ho sabia i que n'estava content i orgullós i que era el que buscava; ser autèntic. Jo em sentia malament per com havia acabat la cosa, ja que m'ho estava passant bé abans i tampoc feia falta que jo hagués cridat tant. Un cop ja tot estava recollit, la gent estava fent diferentes activats, dividits en grups, hi havia un aire de tranquilitat, tot i que l'home i jo estàvem una mica incòmodes i tocats. L'home estava donant classes de yoga i mindfullnes (o algo per l'estil) a un grupet en una cantonada del menjador. Jo estava pensatiu caminant per la casa, recordo un moment on una parella jove i atractiva (o almenys la dona, en l'home no em vaig fixar ja que ell no em va parlar) em va preguntar de quina porta era, jo vaig dir que del 3r 1ra, ella va reaccionar com dient: "wow, nosaltres vivim més aprop del home i encara no ens havia convidat a les seves festes mai fins avui". Vaig sortir al balcó i vaig estar contemplant el paisatge que era preciós, era Brazil (la idea de que estàvem al meu edifici i ell era veí meu ja estava una mica distorsionada), era un complexe d'apartaments bastant luxós que estava en una zona famosa i preciosa de Brasil, desde el balcó es veia un paisatge natural preciós on hi havia ple de gent fent fotos i visitant aquella zona, els apartaments estaven a la ciutat però estaven davant d'aquesta reserva natural tan bonica, també hi havia un petit riu, el balcó estava molt aprop del terra, podia veuré la gent passar i les seves esquenes quan fotografiaven el paisatge, el sol ja baixava i es feia un color molt maco als núvols. Desde el balcó també podia veure l'edifici on em trobava, era completament marró fosc o negre i era molt contemporàni, però era bastant baixet ja que estàvem al pis més alt i ja estàvem prop del terra. Jo entrava i decidia anar a la classe de yoga, em sentava a un costadet amb cura ja que seguia batallat amb l'home, però ell em dia que em posés al mig com si no hagués passat res, crec que allà fèiem les paus, allà assegut al mig estàvem bastant apretats asseguts al terra i jo tenia una noia darrere la qual li estava tapant la vista i em sentia malament però abans de poder dir-li res ella m'abraçava i em mimava com si ens conexeisim de tota la vida, jo no estava segur de qui era però ho acceptava, es convertia en la meva parella de yoga i començavem a fer un exercici (que jo feia amb ella) on ella havia de aixafarme contra el terra fent un estirament extrany i a mi m'havia de donar son, ella ho feia bé i en cada repetició jo havia de lluitar per no adormirme, però veia que la resta gent no s'adormia i llavors em sorgia una gran pregunta: jo havia de resistir el adormir-me? o havia de adormire? quin era l'objectiu de l'exercici, ningú s'adormia però potser era simplement perque les seves parelles no ho feien tant bé com la meva i llavors no tenien ganes de adormir-se, volia preguntar-li al home, però per alguna raó que no recordo abans de fer la pregunta vaig anar al lavabo; el lavabo era super llarg, era com un lavabo d'una discoteca, com un lavabo públic, hi havien dos llargues fileres de stalls a queda cantó (dos en paral·lel), potser hi havien dos files de 15 stalls, i la llum era tènue i vermella, allà hi havia un noi i una noia que demanaven paper ja que s'ha havien quedat sense i portaven molt rato esperant a algú que entrés al lavabo i els hi donés, jo els hi donava i estaven molt agraïts però era extrany perque el paper estava al seu abast, la noia molt agraïda em preguntava si jo havia entrat expressament per donar-lis paper perque els havia sentit cridar, jo li deia que no pero ella tampoc semblava escoltar. Al final crec que no utilitzava el lavabo i tornava a la sessió de yoga, allà una noia em començava a parlar també amb molta confiança i jo li seguia la corrent, ella em deia algo que denotava crear un compromís i jo me'n enrecordava de la noia d'abans (la que era la meva primera parella de yoga) i l'aturava, en aquell moment sentia molta indecisió i no entenia la situació en la que m'havia posat; ni el com ni el perquè, les dos noies eren molt guapes i més grans que jo, la primera peliroja i la segona morena, jo li deia a la morena que ho sentia i que no tenia les coses clares, ella es posava trista i la peli roja també semblava trista, jo repetia plorós molts cops que jo no tenia les coses clares i el somni acabava. Bueno això es tot el que recordo, falta bastanta cosa entremig, sobretot sobre el principi de la trobada i sobre l'home, considero que la trobada es el nucli del somni,encara que no recordi moltes escenes, percert sóc un noi de cabell marró amb ulleres negres
Aquest somni sembla ser un reflex de les teves emocions i pensaments interns, potser barrejant una mica d'ansietat social, desig d'acceptació i l'esforç per adaptar-te a diferents situacions.
Fer campana i la ciutat moderna: La situació d'estar fent campana indica una sensació de voler escapar de les responsabilitats o de les rutines diàries. La ciutat més moderna i transitada que a la vida real pot simbolitzar una percepció del món al teu voltant com un lloc en evolució ràpida que potser et fa sentir una mica aclaparat o rivalitzant per mantenir el ritme.
Trobada amb la mare: La trobada amb la teva mare i intentar ocultar la festa suggereix un nivell de culpabilitat o preocupació per no complir les expectatives dels altres, especialment de figures d'autoritat o propers com la teva mare. Pot representar el teu desig de ser aprovat o estimat però sentint-te insegur sobre si ho estàs fent bé.
La festa veïnal i l'home excèntric: La trobada amb el veí ric i excèntric pot simbolitzar un cercle social més ampli i una necessitat de fer-se notar o destacar. La casa decorada artísticament, amb predomini de vermell i llum natural, pot reflectir una part de la teva personalitat que és creativa, passional i de voler connectar amb els altres en diferents nivells.
Conflicte amb el veí: La discussió amb l'home i les seves paraules que et diuen que ets diferent podrien representar una autocrítica interna o la percepció que els altres et consideren únic o, fins i tot, estrany. Reiterar que ets orgullós de ser qui ets pot ser una reafirmació del teu sentit d'identitat i autenticitat.
Indecisió amb les dues dones: La interacció amb dues dones al somni, on et sents confós sobre les teves emocions i les teves eleccions, pot representar confusió o incertesa en les teves relacions personals a la vida real. Aquesta situació pot reflectir una lluita interna per comprendre millor les teves necessitats emocionals.
Paisatge de Brasil i classe de ioga: El paisatge bonic i exotisme de Brasil podria simbolitzar un estat mental desitjat de pau i bellesa o potser la recerca d'un lloc al món on sentir-te en plenitud i aconseguir equilibri. La classe de ioga, on finalment fas les paus amb el veí i et sents part d'un grup, pot representar el teu desig de trobar harmonia i connexió amb els altres, així com aconseguir un equilibri intern.
En resum, el teu somni sembla ser un elaborat baròmetre emocional que reflecteix la lluita entre la necessitat d'ajustar-se a les expectatives externes i la necessitat de mantenir la teva individualitat i autenticitat. També es pot veure una recerca de pau interior i equilibri en les teves relacions personals.